#faaf3b
2
0
175

Història del poble

Història del poble

Encara que recerques recents han cregut veure vestigis romans, el primer document que al·ludeix a l'antiga població de Torralba, Vialeba, està signat pel rei musulmà Zeyt Abuzeyt, i en el mateix es compromet a cedir els seus territoris a Jaime I i a convertir-se al cristianisme. D'altra banda, en la catedral de València es conserva el testament del fill de Zeyt Abuzeyt, Fernando, convertit ja, en el qual llega als seus hereus el castell de Vialeba i Torralba.
La conversió al cristianisme de Zeyt Abuzeyt li va reportar molts beneficis i així va eludir els problemes que li haguera ocasionat romandre fidel a la seua fe musulmana. Una hereva seua, cridada Alda, es desposó amb do Ximén Pérez Tarazona, ella va portar com a dot al matrimoni el Castillo de Villamalefa, la Pobla d'Arenós i Campos de Sorrenc. En 1242 li va concedir Jaime I la Baronia de Sorrenc i va passar a ser senyor de Sorrenc, canviant el seu nom pel de Ximén Pérez de Sorrenc. Així doncs, els hereus de Zeyt Abuzeyt van emparentar amb la noblesa cristiana i van gaudir de les seues prerrogatives.
En el testament de Fernando Pérez, fill de Zeyt Abuzeyt, interessant pergamí donat a València en 1262 i escrit en lletra gòtica aragonesa i en llatí, apareix per primera vegada el nom Torralba. Diu, traduït així:

“...Vull i comandament que de seguida després de la meua mort es lliure a la meua mare, donya María Fernández, Torralba de Vilamalur amb tots els seus drets, termes i pertinences, com millor pot dir-se i entendre's, per a fer tota la seua voluntat, tant en vida com en mort, sense vincle ni contradicció de persona alguna. Igualment deixe al meu pare Zeyt Abuzeyt, nét de Miramamolín, per raó de la part que li correspon en els meus béns, segons el fur de València, el Castell d'Ayodar amb tots els seus drets, termes i pertinences, per a fer les seues voluntats en tot temps...”

I més endavant afig:

“Per a pagar tots aquests llegats i deutes i restituir totes les meues injúries vull i comandament i fermament establisc que el castell de Vilamalur i de Villafaleva amb tots els seus drets i pertinences, com a millor puga dir-se i entendre's, siguen venuts per les meues antedichos marmessores, exceptuant Torralba amb aquells termes que ara posseeix i té, la qual Torralba amb els predits termes, deixe a la meua esmentada mare com he dit a dalt”.
Observem que Villafaleva és la Villahaleva del document esmentat a dalt, de 1236, i que es refereix a l'actual partida de Torralba cridada Vialeva, on es troben les restes de l'antic castell. Si Torralba no es nomena allí, no vol dir que no existira. El més probable és que depenguera del Castell de *Villahaleva. El fet que aparega en un altre document 26 anys més tard, ens confirma la seua existència medieval.
Però malgrat la cristianització dels seus senyors, Torralba segueix conservant la seua població morisca fins a la seua expulsió en 1609, dos anys després el municipi que ja pertanyia a la Baronia d'Aiòder és repoblat per cristians.
Deduïm també l'antiguitat del nostre poble per les petjades que hem trobat d'èpoques llunyanes en el seu terme municipal. Existeixen diversos jaciments arqueològics del període ibèric, així com una antiga mina de mineral de ferro explotada llavors, situada en el paratge de les Cimillas. Al voltant de la boca de la mina, es veu escampada pel sòl ceràmica ibèrica. En el bancal situat al costat de l'església, així mateix, hem trobat una moneda romana, concretament de l'emperador Claudio, i un pondus (ibèric o llatí); en l'era del Pinillo, la base d'un lacrimarium o ampolleta de perfum o d'ungüents, de vidre anacarado.

Fa cinquanta anys existia aquesta tradició oral: que per a construir el campanar i l'església, van desmuntar els carreus d'una antiga torre situada en la part més alta del poble, lloc que es diu des de sempre “La Torre”. Els van utilitzar en la nova església, obra de tanta envergadura en aquella època sense mitjans de transport, sense camins de carros en aquest poble de muntanya, sense grues... Llavors era un nucli humà totalment apartat de les poblacions importants. El topònim Torralba, d'origen llatí, compost de *turris -*is, més l'arrel alba ‘colònia fortificada, castell’, d'origen prerromano, presa a través del llatí, fa pensar que l'inici d'aquest poble fóra una torre romana de vigilància, de la qual més tard van obtenir els carreus per a la construcció del temple.

El topònim Villahaleva, indica que en aqueix lloc va haver-hi una casa de camp romana. Passats els anys, va anar un poblat medieval.

Bibliografia.- Toponímia de l'Alt Palancia i Alt Millars.- Natividad Nebot Calp, Cronista Oficial de Torralba.